Like the battle of Waterloo, the battle for Scotland was a damn close-run thing. The effects of Thursday’s no vote are enormous – though not as massive as the consequences of a yes would have been.
The vote against independence means, above all, that the 307-year Union survives. It therefore means that the UK remains a G7 economic power and a member of the UN security council. It means Scotland will get more devolution. It means David Cameron will not be forced out. It means any Ed Miliband-led government elected next May has the chance to serve a full term, not find itself without a majority in 2016, when the Scots would have left. It means the pollsters got it right, Madrid will sleep a little more easily, and it means the banks will open on Friday morning as usual.
But the battlefield is still full of resonant lessons. The win, though close, was decisive. It looks like a 54%-46% or thereabouts. That’s not as good as it looked like being a couple of months ago. But it’s a lot more decisive than the recent polls had hinted. Second, it was women who saved the union. In the polls, men were decisively in favour of yes. The yes campaign was in some sense a guy thing. Men wanted to make a break with the Scotland they inhabit. Women didn’t. Third, this was to a significant degree a class vote too. Richer Scotland stuck with the union — so no did very well in a lot of traditonal SNP areas. Poorer Scotland, Labour Scotland, slipped towards yes, handing Glasgow, Dundee and North Lanarkshire to the independence camp. Gordon Brown stopped the slippage from becoming a rout, perhaps, but the questions for Labour — and for left politics more broadly — are profound.
For Scots, the no vote means relief for some, despair for others, both on the grand scale. For those who dreamed that a yes vote would take Scots on a journey to a land of milk, oil and honey, the mood this morning will be grim. Something that thousands of Scots wanted to be wonderful or merely just to witness has disappeared. The anticlimax will be cruel and crushing. For others, the majority, there will be thankfulness above all but uneasiness too. Thursday’s vote exposed a Scotland divided down the middle and against itself. Healing that hurt will not be easy or quick. It’s time to put away all flags.
The immediate political question now suddenly moves to London. Gordon Brown promised last week that work will start on Friday on drawing up the terms of a new devolution settlement. That may be a promise too far after the red-eyed adrenalin-pumping exhaustion of the past few days. But the deal needs to be on the table by the end of next month. It will not be easy to reconcile all the interests – Scots, English, Welsh, Northern Irish and local. But it is an epochal opportunity. The plan, like the banks, is too big to fail.
Alex Salmond and the SNP are not going anywhere. They will still govern Scotland until 2016. There will be speculation about Salmond’s position, and the SNP will need to decide whether to run in 2016 on a second referendum pledge. More immediately, the SNP will have to decide whether to go all-out win to more Westminster seats in the 2015 general election, in order to hold the next government’s feet to the fire over the promised devo-max settlement. Independence campaigners will feel gutted this morning. But they came within a whisker of ending the United Kingdom on Thursday. One day, perhaps soon, they will surely be back.
(Artículo de Martin Kettle, publicado en "The Guardian" el 19 de septiembre de 2014)
3 comentarios:
Julio, tienes que seguir. En esta Admon, en esta función pública de chiste necesitamos gente como tú, gente que luche por la defensa de la legalidad, contra la arbitrariedad, el nepotismo, el clientelismo y el sectarismo. Hay que recuperar una función pùblica independiente y sujeta solo al principio de legalidad.
Hace un año, un 12 % de los españoles ponían la corrupción entre sus principales preocupaciones. Hoy lo hacen un 44,5 %, que la consideran el mayor problema de España, tras el desempleo. Los políticos ven en la corrupción de sus oponentes una vía para atacarlos. De la de sus correligionarios se ocupan solo para disculparla o minimizarla. A la vista de cómo se lo están tomando los españoles, mejor harían en combatirla.
Leído en una página de funcionarios del Ayuntamiento de Barcelona:
Altres associacions de l’Estat també treballen per a la defensa d’una funció pública professional.
La sentència de la sala del contenciós- administrativa del Tribunal Suprem del 29 d’octubre de 2010, anul·la l’Oferta Pública d’Ocupació de la Comunitat Autònoma d’Aragó per a l’any 2007, al·legant que “no s’ajusta a Dret” l’omissió en la mateixa de les places cobertes per funcionaris interins, i per tant l’Oferta d’aquell any vulnera l’accés a la funció pública. Amb aquesta sentència es dóna la raó a l’Associació per a la Defensa de la Funció Pública d’Aragó (Apudepa), que havia impugnat una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó.
En els fonaments de dret, s’estableix que l’Oferta Pública d’Ocupació del 2007 vulnera l’article 23.2 de la Constitució Espanyola, i també es cita l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que reconeix que “les places vacants desenvolupades per funcionaris interins hauran d’incloure’s en l’oferta pública corresponent a l’exercici en que es produeixi el seu nomenament i, si no fos possible, en la següent, a excepció que es decideixi la seva amortització”. La sentència estableix que l’Administració no pot al·legar motius econòmics i d’autoorganització, doncs les places estan pressupostades i ocupades per funcionaris interins.
L’Associació per a la defensa de la Funció Pública Aragonesa (Apudepa) ha formulat, davant el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, recurs contenciós administratiu, en via especial de protecció dels drets fonamentals contra el Decret 83/2011, de 5 d’abril, del Govern d’Aragó, pel qual s’aprova l’Oferta Pública per l’any 2011.
El recurs es fonamenta en la no inclusió del nombre de places que imposen tant l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la Llei d’Ordenació de la Funció Pública de la Comunitat Autònoma d’Aragó, com son les places vacants ocupades per interins. El Govern d’Aragó sembla que no s’hagi donat compte de la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava l’Oferta Pública de l’any 2007 pel mateix motiu, doncs no ha procedit a l’execució d’aquesta sentència ni ha corregit els criteris d’actuació invalidats per la mateixa.
La finalitat d’Apudepa interposant un nou recurs es reclamar el respecte a la legalitat, en defensa del dret d’accés a la funció pública sota els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
Publicar un comentario